Si només fos un record, ja estaria esborrat. Si només fos un moment, ja estaria oblidat. És un sentiment i no es pot anular. No es pot inhibir, no es pot descriure ni definir. A vegades és fàcil oblidar, a vegades no és amor. És tan difícil d'expressar i, alhora, podria tenir tantes explicacions. No es tracta de dir t'estimo sinó de demostrar-ho. No es tracta de no ferir sinó de protegir.
Recordo el dia que et vaig conèixer. Recordo el moment en que vaig veure el teu somriure. Recordo el moment en el que et vaig somriure. Ara ho recordo tot i en aquell moment, hem vaig oblidar de tot. Tan difícil, tan diferent, tan especial. En un instant et vaig conèixer i en un instant et vaig fer un lloc en mi. Va ser com si sortís el Sol i tot hagués estat il·luminat per falsa llum fins aleshores. Una falsa llum que semblava omplir-ho tot però que només portava foscor. Una falsa felicitat, una falsa realitat.
Diuen que les coses fàcils avorreixen i que les difícils, atrauen. Diuen que els pols oposats s'atrauen. Per què tenen tanta raó? Si tot hagués quedat en una història d'una sola nit, s'hagués acabat però en canvi ens vam dedicar a descobrir com de difícil era la situació. Som diferents i alhora tan semblants.
A vegades el que busques, està tan a prop. A vegades no s'ha d’esperar al millor moment sinó agafar un moment i fer-lo el millor de tots. A vegades a qui més trobem a faltar són aquells que estan just al nostre costat.
Ara és un d'aquells moments en el que sobren les paraules i es necessiten les accions. Ara és hora de deixar la por. Ara és el nostre moment.
Set lletres, un sentiment. Dos paraules, dos persones. Benvingut al final del viatge, benvingut a la nova realitat. Deixem la falsedat, deixem-nos emportar.
 |
| És igual el temps que passi, el teu somriure seguirà provocant el meu... |
No hay comentarios:
Publicar un comentario